1.Què és l'estat del benestar?

1.1.Què és i per a què serveix?

L'estat del benestar és un sistema d'economia que es caracteritza per reconèixer una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

1.2.Objectiu:

Aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne i es redueixin les desigualtats socials.

1.3.Factors/Causes que van afavorir la creació de l'estat del benestar:

2.Estat del benestar a Espanya.

1.1.Quins serveis ofereix? Aspectes bàsics:

Sanitat: Amb independència del nivell d'ingressos, a Espanya qualsevol persona té dret a rebre assistència sanitària.

Educació: Necessitat de transmetre valors com ara la tolerància, respecte a les normes, convivència..). La educació és obligatoria fins als 16 anys.

Habitatge: D'acord amb la Constitució, tothom té dret a un habitatge digne.Mesures per poder garantir aquest dret: Reducció d'impostos en l'adquisició del primer habitatge; Habitatges de protecció oficial; Establir subvencions en funció del nivell d'ingressos.

Tipus de prestacions:

Prestacions universals: s'ofereixen gratuitament a tota la població, com per exemple sanitat o educació.

Prestacions contributives: Són per qui ha aportat una sèrie de quotes a la seguretat social, com per exemple pensions de jubilació, per les cuals és necessari haver cotitzat un mínim de 15 anys.

Prestacions socials: Les més solidàries, ja que els beneficiats són col·lectius amb recursos escassos o nuls.

Finançament:

Mixte: per una banda, per les cotitzacions de totes les persones que treballen i dels impostos de tots els espanyols.

1.2. Concretament, les FUNCIONS de l'estat del benestar són:

3.Estat del benestar a Catalunya.

L'estat del benestar català està poc desenvolupat i es va allunyant de la mitjana europea.

Causa: Catalunya es troba en Dèficit Fiscal amb l'Estat, és a dir, la Generalitat ha gastat més diners dels que tenia, i per aquest motiu, el dèficit.  Ara bé, l'anàlisis dels ingressos i de les despeses de la Generalitat mostra que el Dèficit Fiscal és insuficient per explicarr el subdesenvolupament del Benestar a Catalunya.

Exemples:

Ingressos: 

Els ingressos de la Generalitat equivalen a la mitjana espanyola.
[Mitjana Comunitats Autònomes: 1976€]

Despesa Pública: 

La Despesa Pública de la Generalitat està a la cua de l'Estat espanyol.

[Mitjana Comunitats Autònomes: 1631€]

La Despesa Educativa de la Generalitat és la més baixa d'Espanya.
[Mitjana Comunitats Autònomes: 617€]

Font: Pressupostos de les diverses Comunitats Autònomes (Institut Nacional d'Estadística)

4.Distribució de la despesa en protecció social.

Catalunya

Espanya

• Recessió

• Major despesa

Conclusió

Font: Idescat (Catalunya) i Eurostat (juliol 2007)


Idees clau:

1.Vellesa (41,5%) i sanitat(30%) són els pilars de la protecció social a Catalunya i Espanya.

2.La taxa d'atur s'ha anat reduint des de l'any 1991 al 2003. (10-15% respectivament)

3.Menys recursos per a la funció familiar (Catalunya 2,7%; 3,5% Espanya)

4.El pes de la despesa destinada a habitatge sobre el conjunt és molt baixa a Catalunya i Espanya (0,5% i 0,8%, respectivament)

5.En relació  amb les polítiques de família i habitatge, a Espanya (i a  Catalunya)  les bonificacions fiscals en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) tenen  un pes important en el volum de recursos destinats a aquestes polítiques.

6.A Catalunya,  l’evolució de la distribució funcional al llarg del període mostra la pèrdua de pes de la funció atur (9,4 punts) i un augment de la participació de la despesa destinada a vellesa (5,3 punts), malaltia (3 punts) i família (1,3 punts).

5.Distribució de serveis sanitaris a Catalunya.

Font: Atenció a la infància i l'adolescència. 2009Centres i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies (IDESCAT)

-Barcelona és l'ambit territorial amb un major percentatge de centres sanitaris: educatius, oberts i d'acollida. 

-L'àmbit metropolità, tot a ser un espai geogràfic reduit, té una densitat de població molt alta, per aquest motiu, es reuneixen una gran quanitat de serveis sanitàris.

-Les altres regions catalanes, menys el cas de l'Alt Pirineu, tenen una disposició de serveis adequada a la quantitat d'habitants i l'espai geogràfic que ocupa. 

-Per contra, en el cas de l'Alt Pirineu, al ser una zona geogràfica muntanyosa, la seva densitat de població respecte a les altres regions, és molt baixa. Tot el contrari que en l'ambit metropolità (molt terreny- poca densitat de població).

6.Perspectives de futur

1.Reforçar el consens social al voltant de l’Estat del benestar:
-Desenvolupament de polítiques de reedistribució de la renda i la riquesa.
-Major protecció i cohesió social
-Desenvolupament comunitari, equitetat
-Sostenibilitat ecològica.

2.Millorar la gestió pública en l’esfera de les polítiques socials:
-Noves tècniques flexibes i autònomes.
-Titularitat, finançament i provisió.
-Estimular i racionalitzar la despesa pública.

3.Millorar la estructura de l'Estat de benestar:
-Rigor i eficàcia el frau social.
-Mecanismes complementaris d'assegurança púbilca.

4.Modificar prioritats:
-Educació
-Polítiques actives de creació de treball (reducció de l'atur)
-Prevenció de la salut.

"El desenvolupament de l’Estat del benestar, tal com avui se’l reconeix, es basa en una acció pública centrada en dues direccions centrals: els mecanismes d’assegurament públic (principalment pensions i atur) i la provisió de béns i serveis (principalment en el terreny de la sanitat i l’educació). La universalització d’aquests mecanismes de provisió i assegurança és a la base del model de societat solidària que caracteritza la segona meitat del segle XX, un model que combina creixement econòmic i progrés social."

Font: CONVENCIÓ CÍVICA CATALANA

PER A LA RENOVACIÓ DE LA CULTURA POLÍTICA

7.Recollida dels aspectes bàsics.

http://educacion.practicopedia.com/politica/como-es-el-estado-del-bienestar-12177

Conceptes afegits a la teoria anterior (última part del video):  Natalitat, Envelliment, Demografia.

ESTAT DEL BENESTAR: CANVIS DEMOGRÀFICS.

Si un demògraf parla de l’envelliment, sembla lògic que s’estigui referint a l’envelliment demogràfic. Però es tracta d’una lògica enganyosa. El canvi en l’estructura per edats és només un dels molts canvis demogràfics relacionats amb la vellesa, i ni tan sols és el més directament lligat a la gent gran. Pot tenir per causa principal el descens de la natalitat, o l’emigració dels joves, més que l’envelliment real de les persones. Però, es pot parlar d’una altra cosa? L’augment percentual dels que tenen edats avançades és de tal magnitud que s’ha convertit en una de les principals preocupacions “demogràfiques” als països més desenvolupats. A Espanya, per exemple, eren un migrat 5% quan començava el segle XX i aquesta proporció no només s’ha més que triplicat en un sol segle, sinó que ha acabat per superar la proporció de menors de quinze anys. Cal recordar que l’envelliment demogràfic “empitjora” la relació entre les edats actives i les inactives. Tothom accepta que aquest canvi posa en perill els sistemes de pensions, l’Estat del benestar i, fins i tot, el subministrament continuat i imprescindible de mà d’obra al mercat de treball. El que més ens demanen als demògrafs és que projectem les tendències actuals cap al futur i que demostrem, amb les nostres projeccions de població, que les coses encara seran “pitjors”.

Perez Diaz, Julio

Font: Biblioteca Universia

Idees principals: 

1.Canvis relacionats amb la vellesa - gent gran.

2.Causa: descens de la natalitat - emigració dels joves.

3.Principals preocupacions demogràfiques als paisos més desenvolupats: augment percentual dels que tenen edats avançades.

4.L'envelliment demogràfic empitjora, la relació entre les edats actives i inactives. 

5.Consequencies: Perill per els sistemes de pensions i l'Estat del benestar. També per la mà d'obra al mercat de treball.

6.De cara al futur, les coses poden empitjorar.